Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

mentir

1 1 v. intr. [LC] Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge.
1 3 [LC] fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de vegades fa mentir els refranys.
1 4 [LC] menteixo Expressió usada per a rectificar-se d'una cosa que s'acaba d'afirmar. Menteixo: no la vaig conèixer llavors, ja havíem coincidit un cop abans.
1 5 [LC] mentir pel coll [o mentir per la gola] Dir mentides malèvoles.
2 v. intr. [LC] no mentir una cosa No enganyar, revelar la veritat. Aquests papers no menteixen, algú ens ha estat robant a poc a poc.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions